FERNANDO GARRIDO Agitació I Escriptura Política. La Pulsió .
Col·lecció Cooperativistes Catalans — 32 FERNANDO GARRIDOTORTOSAAgitació i escriptura política.La pulsió cooperativistaPERE GABRIEL2019Fernando Garrido.indd 315/11/19 08:21
Director de la col·lecció:Antoni Gavaldà, Fundació Roca i Galès i Universitat Rovira i VirgiliConsell Assessor:Joaquim Albareda, Universitat Pompeu FabraJosep Casanovas, Universitat de VicÀngel Duarte, Universitat de GironaMontserrat Duch, Universitat Rovira i VirgiliPere Gabriel, Universitat Autònoma de BarcelonaAndreu Mayayo, Universitat de BarcelonaIvan Miró, Fundació Roca i GalèsXavier Palos, Fundació Roca i GalèsJosep Santesmases, historiadorEnric Vicedo, Universitat de LleidaLa Fundació Roca i Galès compta amb el suport de l’Institut Ramon MuntanerPrimera edició: desembre del 2019Imatge de la portada: Co-op the people business, 1894. Gravat de finals del segle XX que represental’escalada cap a l’emancipació de les treballadores fins a assolir la cooperació i el socialismeImatge de la contraportada: Fernando Garrido, 1869. Foto extreta d’una orla amb altres diputats del text: Pere Gabriel d’aquesta edició: Fundació Roca i Galès i Cossetània EdicionsEditen:Fundació Roca i GalèsC. Aragó, 281, 1r 1a 08009 BarcelonaTel. 932 154 870 Fax 934 873 283fundacio@rocagales.org www.rocagales.org9 Grup EditorialCossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 43800 VallsTel. 977 602 591cossetania@cossetania.com www.cossetania.comDisseny i composició: 3 x TresImpressió: EstugrafISBN: 978-84-9034-904-5DL T 1404-2019Fernando Garrido.indd 415/11/19 08:21
ÍNDEX1. Família i vida personal. 72. El romanticisme revolucionari i el liberalismeprogressista i socialista. 11Fourierisme i primera pràctica periodística. 11La conspiració política i insurreccional. El Partit Demòcrata. 12Incursions artístiques i literàries. 15Sempre la política. El Bienni Progressista de 1854-1856 i lafatalitat revolucionària: Sixto Cámara i la conspiració del 1859. 19Balanç i significat dels primers contactes de Fernando Garridoamb Catalunya, 1851-1860. 253. La substantivitat de la democràcia, la república i el socialisme.Textos anteriors al 1860. 29Liberalisme i democràcia. La república federal. 30El socialisme. 354. Exilis i estranyaments: la forja d’un escriptor social ihistoriador d’èxit popular. El Sexenni Democràtic, 1868-1874. 39Entre l’exili i Barcelona. L’obra a la casa editorialde Salvador Manero. 40Després de la Setembrina del 1868: el tombant obrerista.Fernando Garrido, diputat a Corts. 455Fernando Garrido.indd 515/11/19 08:21
Índex5. Més enllà de les relacions polítiques amb Catalunya:Fernando Garrido i el cooperativisme català. 55Una obra cabdal: Historia de las asociaciones obrerasen Europa (1864). 58Associacionisme obrer i cooperativisme a Catalunya: AntoniGusart i Vila (1833-1905) i Josep Roca i Galès (1828-1891). 63Com s’escriu un manual: La cooperación (1879 i 1882). 696. Una retirada pausada. Ruptures i tendències dinsel republicanisme federal. 757. Mort i oblit. Necrologies i record cooperativista de Garrido. 81Bibliografia. 85Apèndixs documentals. 87Carta de Giuseppe Mazzini a Fernando Garrido arran de lapublicació dels primers quaderns de la Historia de las clasestrabajadoras el 1870. 89La influencia de Fernando Garrido. 916Fernando Garrido.indd 615/11/19 08:21
1. FAMÍLIA I VIDA PERSONALNo se sap gaire cosa de la seva família i tampoc de la seva vida més personali íntima. Va néixer a Cartagena el 6 de gener de 1821, a la casa número 17 delcarrer de la Muralla del Mar. Totes les dades acumulades indiquen que la sevafamília era liberal i il·lustrada. Una referència canònica del 1869, que comptàsegurament amb el beneplàcit del mateix Fernando Garrido, afirmava:[ ] hijo de una familia ilustrada y ardientemente liberal, había recibido enel hogar doméstico las primeras nociones, y aspirado los sentimientos que haconservado toda su vida, y que le preparaban admirablemente para abrazar lasdoctrinas de un partido, cuya aurora empezaba apenas a lucir en nuestra patria:como ha sucedido a otros republicanos españoles una madre, buena, cariñosa einstruida formó la inteligencia y el corazón de Garrido.1En qualsevol cas, no sabem ni la procedència de la seva família materna, nil’ofici o els negocis del pare, per més que, segons algunes fonts, era un militarde la Marina. El pare degué morir el 1839 i llavors, amb la resta de la família,es traslladà a Cadis; tenia, segons repeteixen les biografies de l’època, 18 anys.Per tant, fou a Cartagena on va transcórrer la seva infantesa i va estudiar; també allí devia començar la seva afició per la pintura, el dibuix, la litografia i elgravat. En aquest àmbit, tanmateix, el seu primer mestre, que recordà sovint,1Cf. Los diputados pintados por sus hechos. Madrid, 1869, tom I, p. 226.7Fernando Garrido.indd 715/11/19 08:21
Pere Gabrielfou Luis Sevil (o Sevill, com alguns escriuen),2 i les classes les rebé a Cadis, nopas a Cartagena.Se’n sap molt poca cosa més. Sols que tingué una primera esposa, morta el1873, i almenys dos fills (si seguim notes disperses de premsa). Un d’ells eraIsidoro Garrido Alhaja, que durant uns anys s’encarregà de servir obres sevesdes de Madrid;3 l’altre, Fernando Garrido, potser el més petit, nasqué el 1865i morí a Barcelona al novembre del 1885: “Ha fallecido en Barcelona, a la temprana edad de 20 años, el Sr. D. Fernando Garrido, hijo del ilustre y malogradorepúblico del mismo nombre. // Su muerte ha sido muy sentida por las grandessimpatías de que gozaba, debidas a su superior ilustración y recomendables circunstancias que le adornaban.”4 Un familiar també proper, potser un altre fill,degué ser Manuel Garrido, de Còrdova (que contribuí a la col·lecta per alçar-liun mausoleu al desembre del 1883 a Còrdova). La primera dona sembla quemantingué un domicili barceloní, almenys a finals dels anys seixanta i principisdels setanta. Morí a Barcelona a finals de febrer del 1873, al cap de pocs diesde proclamar-se la Primera República, segons afirmà un periòdic de Madrid:5“Ha fallecido en Barcelona, donde residía hace muchos años, la esposa deldiputado federal D. Fernando Garrido. Acompañamos a su familia en su justodolor.”6 Hem d’afegir que Fernando Garrido degué tornar-se a casar, ja que enels condols per la seva mort, el 1883, es parlava de la seva vídua i fills.7Fernando Garrido morí a Còrdova “la noche del 31 de mayo”, segons explicàel seu amic més fidel i cap del partit a la capital cordovesa, Francisco Leiva,8en una casa del carrer de la Concepción, on havia estat acollit unes setmanesabans, després de deixar la seva residència madrilenya. L’acte de la sepultura es2Luis Sevil López (Sevilla, 1817 – Jerez de la Frontera, 1893) fou un pintor, de família vinatera, fillde pare alemany i mare sevillana, fonamentalment retratista, ajustat als codis de la pintura romàntica,que exercí la docència, primer a Cadis, on es traslladà el 1839, i a partir del 1859 i fins a la seva mort aJerez. Les biografies usuals de Fernando Garrido, que l’esmenten, no l’acostumen a situar ni identificarcorrectament. La millor biografia que he localitzat sobre Sevil és la que s’inclou a El retrato romántico.Exposición homenaje al pintor Luis Sevil, Ayuntamiento de Jerez, 1995. És la principal font usada en l’articledel Diccionario Biográfico Español que publica a Madrid la Real Academia de la Historia.3La referència a Isidoro Garrido com a fill de Fernando Garrido es troba a Acció Cooperatista, n. 579,Barcelona, 8 juny 1934, p. 1: “A la memòria de Ferran Garrido”. Amb alguna precisió més (per exemple,amb l’esment del segon cognom), cf. Álvarez Lázaro, Pedro (2012): La masonería, escuela de formacióndel ciudadano. Madrid, UP Comillas, p. 344.4La Crónica Meridional. Almeria, 17 novembre 1885, p. 2.5La América. Madrid, 28 febrer 1873 —potser un error, degué ser al març—, p. 2.6Sense el condol que inclou la frase aquí reproduïda, també en donà notícia El Gobierno, 18 març1873, p. 3. A Barcelona, la notícia la recollí La Independencia, 17 març 1873, p. 3: “Ayer falleció en estacapital donde residía, la esposa del conocido republicano y diputado de la Asamblea nacional, ciudadanoFernando Garrido. Esta tarde conducirán su cadáver a la última morada.”7Una crònica de l’època (reproduïda a El Impuesto Único, Zamora, 1 gener 1921, en la commemoraciódel centenari del seu naixement) esmenta la “viuda y sus hijos”.8Cf. Diario de Córdoba, 22 juny 1883, p. 3: “Remitido”.8Fernando Garrido.indd 815/11/19 08:21
Fernando Garrido Tortosaproduí el diumenge dia 3 de juny de 1883. En la crònica que he pogut manejar,no puc identificar cap familiar directe del difunt. Els noms que s’esmentensón: Francisco de Leiva, Victoriano Rivera, Rafael Romero Barros, Manuel RuizHerrero i Laureano Tapia, que presidiren. Les cintes del taüt les duien Wilfredo de la Puente, César Maraver, Antonio Rowse, Ricardo Solier, Pedro GómezEspinal i Darío Soler. La corona fúnebre fou la que li dedicà el Casino Federal.Un document que ens permet conèixer la relació dels íntims de Garrido elsdarrers anys de la seva vida fou el que signà a Còrdova el 18 de maig de 1883, enquè manifestava la seva voluntat de tenir un enterrament civil i que hom llegís idonés publicitat al mateix i a les seves creences no religioses (ell es considerava“fora de totes i cadascunes de les religions positives”). Totes les atribucions pera la cerimònia les atorgava a “mi antiguo amigo” Francisco de Leiva y Muñoz.Els signants que actuaren de testimonis foren, al costat del mateix FernandoGarrido, Francisco de Leiva, Laureano de Tapia, Rafael Castellano, ManuelGarrido, Julián Usano, Darío Soler, Isidoro Soler, Antonio Castellano, ConradoPagés i Isidoro Garrido.Al marge del cas especial de Rafael Romero y Barros (que no fou un delssignants de la voluntat testamentària del maig del 1883 però que era una figuraconeguda i influent a Còrdova), cal destacar la trajectòria del cordovès Franciscode Leiva y Muñoz (1826-1888).9 Entre altres feines, exercí de practicant i cirurgià,i també fou periodista i escriptor. Implicat de ben jove en les agitacions demòcrates, passà uns anys a Madrid, on publicà la revista La Salud Pública (1865-1866).Més endavant, establert de nou a Còrdova, com sempre amb una residènciainestable i accidentada, fou un dels principals dirigents del Partit Demòcrataque encapçalà els republicans exaltats i fou un dels primers fundadors del PartitDemòcrata Republicà Federal a finals del 1868. Havia estat un dels herois de labatalla d’Alcolea, membre de la Junta Revolucionaria de setembre i regidor enel primer ajuntament que en seguí, molt enfrontat a la dreta que dominava elconsistori. Publicà diverses obres, entre les quals La batalla de Alcolea o memoriasíntimas, políticas y militares de la Revolución Española de 1868. Al costat del catedràtic i veterinari Manuel Ruiz Herrero, fou el principal líder del republicanismefederal a la província i a la capital.Ho veurem amb algun detall en les pàgines que segueixen, però, com és conegut, l’actuació social i política forçà Fernando Garrido a mantenir residènciesmúltiples i accidentades. Hem esmentat el pas de Cartagena a Cadis el 1839.El 1845 anà a Madrid, on romangué fins al 1851, quan, arran de la primeradetenció d’importància al Saladero, va passar a París i aviat a Londres, en el queconstituí el seu primer exili. No tornà a Madrid fins que la Revolució de juliol9Cf., en especial, Casas Sánchez, José Luis: “Francisco Leiva Muñoz. Político audaz y escritorpúblico”, El Pregonero, n. 85, desembre 1990, p. 11, Còrdova.9Fernando Garrido.indd 915/11/19 08:21
Pere Gabrieldel 1854 li ho va permetre. A París i Londres reforçà sobretot els contactes ambel món polític revolucionari —tan important— dels exiliats europeus del 1848,amb l’italià Giuseppe Mazzini com a gran referent.No fou sols una joventut accidentada. Garrido, dins el mateix Bienni Progressista i més endavant, ja en la maduresa, s’hagué d’amagar sovint i no poguéevitar denúncies i persecucions. Després de la caiguda d’Espartero, es veié forçata refugiar-se a Cadis, però la seva implicació en el moviment revolucionari dirigitper Sixto Cámara, que fracassà i acabà, tràgicament, amb la mort del mateixCámara, provocà un nou exili. Aquest seria, ara, força continuat, des de finalsdel 1860 fins al setembre del 1868, a les portes de la Revolució, quan s’acostà ala frontera espanyola tot esperant l’ocasió i el permís per tornar a Espanya. Alllarg d’aquells vuit o nou anys, no feu sinó voltar per Europa (França, Itàlia iAnglaterra), per més que la seva residència potser més regular fou la londinenca.En els anys del Sexenni, tampoc aconseguí una residència estable i més plàcida.Durant força mesos, en campanya de propaganda i d’agitació revolucionària,va recórrer Barcelona i altres ciutats catalanes, però també Saragossa i sobretot Andalusia. La seva residència, potser més central, a Madrid, no li impediaels viatges a Cadis i Sevilla i recurrents visites a Barcelona i altres poblacionscatalanes. Deixant de banda la seva estada a Filipines com a delegat d’Hisendade la Primera República, es veié forçat a una nova fugida entre 1874 i 1877, enels primers temps de la Restauració borbònica. Segons uns comptes dels seuscompanys de partit, al llarg de la seva vida Fernando Garrido havia patit divuitprocessos, havia estat sis cops a la presó —un durant més de catorze mesos— i,a més, s’havia vist obligat a passar divuit anys exiliat o desterrat.El primer perfil que resulta de tot plegat és el d’un revolucionari i agitadordel vuit-cents, abocat a la conspiració i la propaganda però, alhora, amb unaexcepcional productivitat i dedicació a l’escriptura, producte si més no de lesnecessitats econòmiques de subsistència. Sembla que comptava amb una veuforta i contundent i uns grans dots oratoris.Malgrat tot, no hauríem de confondre’ns. Fernando Garrido en cap momenthavia volgut recórrer un camí de violència popular i molt menys havia intentatcap capgirament abrupte de l’ordre social. Com força republicans del moment,fins i tot els de l’esquerra i els més preocupats per trobar camins de reformai de construcció d’una societat liberal i moderna més justa, com és el seu cas,el que volien era fixar un règim polític liberal i democràtic, amb la confiançaque aquest i el progrés neutralitzarien els conflictes entre les diverses classes igrups socials i permetrien l’emancipació pausada de l’obrer.10Fernando Garrido.indd 1015/11/19 08:21
2. EL ROMANTICISME REVOLUCIONARII EL LIBERALISME PROGRESSISTA I SOCIALISTAInicialment, Fernando Garrido no deixa de ser un jove representatiu de l’onadaromàntica i revolucionària sorgida dels ambients de lletra de l’època. En granmesura, els seus actors eren fills de professionals, alts i mitjans funcionaris, militarsi comerciants, també alguns artesans i homes de taller (menestrals i professionals,en diríem a Catalunya), que als anys trenta i quaranta del segle XIX, entusiastes,s’abocaren a la redempció i el compromís social. El seu marc de referència culturali polític no podia ser sinó, d’entrada, el liberalisme, exaltat i radical, en la mesuraque cada cop era més evident la lectura dretana i de pacte amb les forces i elsinteressos de l’Antic Règim que en feien les elits i els sectors dels poderosos. Ensegon lloc, però no menys important, hi havia una total i acrítica acceptació de laidea majestàtica del progrés i la fe en la ciència i la il·lustració. En aquella onada,era indestriable la pràctica de la premsa i l’escriptura literària, sempre entrelligadaamb l’assaig i la redacció ideològica, la mobilització sectària i la conspiració, aixícom la voluntat d’inserció i presència política rellevant. Alhora, com a clau de voltade tot plegat, l’obsessió per la propaganda i la instrucció dels sectors populars.Fourierisme i primera pràctica periodísticaÒbviament, les escoles i tendències, dins el liberalisme romàntic i exaltat, erenmoltes i distintes.10 Ara bé, una d’elles, especialment potent i de futur, era la ques’acostuma a qualificar de socialista, com ja en aquell moment els seus protagonistes10No consignarem a nota aquí, i tampoc en la resta dels capítols, la bibliografia més general i políticaexistent. Sí que s’inclouen en l’apartat final, “Bibliografia”, les referències més rellevants que han tinguten compte el paper i les actuacions de Fernando Garrido.11Fernando Garrido.indd 1115/11/19 08:21
Pere Gabrielno s’estaven de fer. És aquí on cal situar Fernando Garrido. A Cadis, aquell noientrà en contacte amb un nucli abocat a la difusió de l’obra de Charles Fourier(1772-1837), que capitanejava l’oficial de la Marina ja retirat Joaquín Abreu yOrta (1782-1851) i aplegà a partir del 1834, entre d’altres, Pedro Alonso Huarte,Faustino Alonso i Manuel Sagrario de Beloy. El contacte del jove Garrido ambels fourieristes coincidí amb el trienni esparterista de 1841-1843, quan semblarenobrir-se les portes a un règim progressista a Madrid encapçalat pel general Baldomero Espartero, que havia guanyat els carlins. Garrido formà part així d’unasegona generació fourierista, al costat de Pedro Bohorquez (1820-1900), Ramónde Cala (1827-1902), Rafael Guillén (1827-1869) i Fermín Salvochea (1842-1907),tots ells, com el mateix Garrido, cridats a tenir notori protagonisme dins el republicanisme (i, en el cas de Salvochea, també anarquista). El 1841 Garrido publicàalguns primers textos a la revista La Estrella i col·laborà a La Caricatura i El Infiernoi el 1843 aparegué el seu primer llibre: Lo que es el mundo o memorias de un escéptico:leyenda contemporánea, dedicada a la más virtuosa de las mujeres. S’iniciava així, alsvint-i-tres anys, la seva carrera com a escriptor, com a escriptor públic, hom deia,és a dir, dedicat a l’escriptura impresa adreçada a la difusió popular.De tota manera, la seva intervenció dins aquells primerencs nuclis socialistesno començà a ser rellevant fins al 1845-1851, quan es traslladà a Madrid. Fou allíon s’inicià com a agitador i militant, publicista i periodista polític. Alhora, enuna tasca que sempre ha passat desapercebuda, es guanyà la vida com a pintori dibuixant. S’apressà a crear un òrgan de premsa propi: La Atracción. Periódicode los Intereses de los Gobiernos y de los Pueblos. Era una revista desenal que duiacom a lema “Progreso social sin revoluciones, derecho al trabajo, libre examen,elección”. Es publicà uns tres mesos, entre el març i el maig del 1847. No espot dir que l’empresa fos un èxit. Fernando Garrido n’era, alhora, el directori el repartidor, i, segons havia de recordar posteriorment, sols aconseguí aplegar una dotzena de subscriptors (el preu fixat era de 4 rals al mes, i 10 si s’hisubscrivien tres mesos). Ara bé, la provatura li permeté entrar en contacte, comveurem,
No se sap gaire cosa de la seva família i tampoc de la seva vida més personal i íntima. Va néixer a Cartagena el 6 de gener de 1821, a la casa número 17 del carrer de la Muralla del Mar. Totes les dades acumulades indiquen que la seva família era liberal i il·lustrada. Una referència canònica del 1869, que comptà
Texts of Wow Rosh Hashana II 5780 - Congregation Shearith Israel, Atlanta Georgia Wow ׳ג ׳א:׳א תישארב (א) ׃ץרֶָֽאָּהָּ תאֵֵ֥וְּ םִימִַׁ֖שַָּה תאֵֵ֥ םיקִִ֑לֹאֱ ארָָּ֣ Îָּ תישִִׁ֖ארֵ Îְּ(ב) חַורְָּ֣ו ם
LA LLAMADA DE CTHULHU H.P. Lovecraft Ilustrado por Sebastián Cabrol Traducido por José A. Álvaro Garrido Ilustrado por John Coulthart Traducido por José A. Álvaro Garrido Ilustrado por John Coulthart Traducido por Alejandro Pareja Rodríguez Ilustrado por Sebastián Cabrol Traducido por Manuel de los Reyes 9788417430047 240 páginas .
Haug & Cunningham, LLP Curtis A. Jennings James L. Csontos for Defendant-Appellee, THOMPSON, Presiding Judge Cross Appellant Phoenix Phoenix Alain Garrido (Garrido) appeals the trial court's summary judgment in favor of Star Insurance Company (S
agronomy Article Floral Scent Evaluation of Three Cut Flowers Through Sensorial and Gas Chromatography Analysis Danilo Aros 1,*, Nicole Garrido 1, Constanza Rivas 2, Marcela Medel 1, Carsten Müller 3, Hilary Rogers 3 and Cristina Úbeda 4 1 Faculty of Agricultural Sciences, University of Chile, Santa Rosa 11315, La Pintana, Santiago 7510157, Chile; nicole.garrido@ug.uchile.cl (N.G.); mmedel .
EL LEGADO DEL OSO Luciérnaga FERNANDO LÓPEZ DEL OSO Un hombre, un enigma, un encuentro con el más allá EL LEGADO DEL OSO El hijo del doctor Fernando Jiménez del Oso, un joven escritor al inicio de su carrera, recibe el encargo de una editorial para escribir un libro FERNANDO LÓPEZ DEL OSO sobre su padre.
DE LA FALANGE Cancionero del Frente de Juventudes Interpretado por el Coro de San Fernando Madrid, 2.019. www.corosanfernando.com 2 CANCIONES PERDIDAS DE LA FALANGE e los trabajos de investigación y recuperación del patrimonio histórico musical del Frente de Juventudes, que desde 1 .997 viene realizando el Coro San Fernando del Círculo «Ruiz de Alda», bajo la dirección del profesor .
Fecha Core Practice 2-2 cómico Fernando es el actor más cómico de todos. Modelo Fernando es el actor menos cómico de todos. Fernando A ver si recuerdas . . . Realidades Web Code: jed-0201 i\Xc [X[\j%Zfd talentosas. María es la cantante más inolvidable. Andrés e
ANSI A300 Part 9: A nce 28 2012. Reality Bites Puget Sound Energy, 1998 – 2007 34,000 tree-caused outages Trees were primary cause of unplanned service interruptions 95% due to tree failure From Arboriculture & Urban Forestry July 2011. 37(4): 147 - 151 . Key Points What is ANSI A300 (Part 9)? How does it relate to IVM? How does it apply to utilities? ANSI Standard A300 Tree Risk Assessment .
