Existeix El Sentit Comú?
Filosofia de l’actualitat Número 177 Gener 2020 Any XVII 4,25 Existeix elsentit comú?Claudi AlsinaJoan CuscóTeresa HoogeveenGregorio LuriACTUALITATEL FEMENISMECOMENTADAEntrevistaa Sami NaïrM. Rosa BuxarraisEL CONSUMqüestions essencialsNeus Soler iJoan Carles CalbetLa legitimitatdel poder
valors 3EditorialSentit comú: el menyscomú dels sentits?Sentit comú. Es tracta d’un dels termes als quals més s’ha apel·lat els darrers temps per part dels grans pensadors de la so·cietat occidental. Se’ns presenta constantment com l’ingre·dient principal i indispensable d’una recepta màgica que had’acabar amb tots els problemes existents. Des de fa tempslíders de diverses formacions ideològiques apel·len al sentitcomú per acabar amb conflictes de convivència o amb discre·pàncies polítiques. Milionaris i candidats a la presidència degrans estats també aposten per aquest terme com a principal armaper mitigar el canvi climàtic. Fins i tot es parla de sentit comú en l’àm·bit de la justícia, en el món de l’educació. i, ara que estem en època derebaixes, ens criden a consumir amb sentit comú.Però realment existeix el sentit comú? I si existeix, què és? Desd’una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix “com un con·junt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creencesque són compartides pels membres d’una comunitat, i que es con·sideren immediats i autoevidents”. Però qui conclou quins principisformen part d’aquest marc comú? En aquest cas, el sentit comú té re·lació amb el seny i amb la prudència? I això ens condueix encara a unaaltra pregunta: el sentit comú s’educa o és innat en l’home?Aquest concepte té una llarga tradició en filosofia. Des d’Aristò·til –que en va parlar a De Anima– fins a l’actualitat, passant per Kant,G.E. Moore o Hannah Arendt, s’han fet grans debats filosòfics entorndel sentit comú. De fet, a mida que el pensament ha evolucionat, elconcepte de sentit comú no s’ha concebut sempre igual. I no tots elsfilòsofs n’han estat fervents defensors. Per exemple, Ferrater Moraen va dir: “El sentit comú no és el sentit de tots, perquè no és el sentitde ningú”. I va assegurar que l’home amb sentit comú era “incapaçd’enlairar-se per damunt del que és habitual i rutinari”. Tenia raó?Fins a quin punt el sentit comú anul·la la llibertat de pensament, cre·ació i acció dels individus? S’està pervertint avui aquest concepte?Parlar de sentir comú és un eufemisme per imposar de forma majo·ritària la nostra opinió? Ja veieu que les preguntes són moltes i hembuscat experts en el tema per intentar contestar-les.maria colli joan salicrúCodirectors de ValorsLA Proposta del mes“Si Déu ensva posar a laTerra, tenim eldret de fer-ne’nús, però convéque ho femamb una certaintel·ligència”Ramon MargalefEcòlegEl Palau Robert dedica fins a inicisde febrer una exposició al científicmés important de Catalunya, RamonMargalef (1919-2014), per donar aconèixer la seva figura i divulgartemes relacionats amb el mediambient.
valors 4Sumari6 L’actualitat comentadaMaria Rosa Buxarrais8 entrevistaSami NaïrLaura Cera12opinióDavant d’un pòrtic romànicAlbert Dresaire14 TendènciesAmb el tupperal supermercatJudith Vives10 el perfilMilan KunderaRamon Radó111315opinióRellegirAnna PagèsUna qüestió de pellSoraya Hernández24 entrevistaTeresa HooheveenMaria Coll30opinióLes cares de la desigualtatFrancesc Amat16 LA CONVERSAEls nous consumidorsJoan Salicrúdilemes ètics22 monogràficExisteix el sentit comú?opinióEl sentit comú i les virtutsde la gent correntGregorio Luri32 OPINIÓSeny i sentit comúJoan Cuscó3436Qüestions essencialsLa legitimitat del poderIgnasi Lloberai Albert Botta38 els valors de les religionsLubna de Còrdovai la Gran Biblioteca39Històries de pauLa Llum de la SelvaXavier Garí40 el conteSabates noves per a la RitaAnna QueixalósopinióL’aprenentatgedel sentit comúClaudi Alsina42imatge en creixementMiquel LleixàHan col·laborat en aquest númeroAlbert DresaireConsultor en TIC igestió documental.També és especialista en el mónpessebrista i en laseva didàctica.Francesc AmatDoctor en CiènciaPolítica per laUniversitatd’Oxford iinvestigador al’IPERG de la UB.EDITAAnna PagèsProfessora dela Facultat dePsicologia, Ciències de l’Educaciói l’Esport-Blanquerna (URL).Associació Cultural ValorsMaria Coll i Joan SalicrúDIRECCIÓCONSELL ASSESSORPublicació editada perl’Associació Cultural Valors,entitat sense ànim de lucre,que analitza l’actualitatdes del prisma dels valors.El primer número es vapublicar el 24 de desembredel 2003.Valors va guanyar el premi Civismede la Generalitat de Catalunya 2014en l’àmbit de mitjans de comunicació.www.valors.orgFrancesc Amat, Maria RosaBuxarrais, Àngel Castiñeira,Jordi Cussó, Alicia García Ruiz,Àngel Puyol, Begoña Román iFrancesc TorralbaFrancesc Amat,Albert Botta, Maria Rosa Buxarrais,Àngel Castiñeira, Jordi Cussó,Antonio Fornés, Alicia García Ruiz,Xavier Garí, Soraya Hernández,Anna Pagès, Àngel Puyol, RamonRadó, Begoña Román, MartaRoqueta, Xavier Serra, FrancescTorralba i Judith VivesIL·LUSTRACIONS Toni Batllori, audi AlsinaMatemàtic,divulgador icatedràtic dela Facultatd’Arquitecturade la UPC.Gregorio LuriDoctor enFilosofia per laUB i llicenciaten Ciències del’Educació. Autorde diversos llibres.Bustamante, Raúl Campuzano,Blanca Gimeno, Judit Navarro,Marc Torrecillas i VisualOmeletteFOTOGRAFIA Miquel Lleixài Sergio RuizDISSENY GRÀFIC Manuel CuyàsIMPRESSIÓ RotimprèsGERÈNCIA Maria CollCOMMUNITY MANAGER Toni RodonDISTRIBUCIÓ Sgel / Raúl GarcíaDIPÒSIT LEGAL B-6206-2004ADREÇAPortal de Valldeix, 17, 2º08301 MataróTELÈFON 620 749 138FAX 93.798.62.59MAIL redaccio@valors.orgPORTADA:Raúl CampuzanorevistavalorsrevistavalorsJoan CuscóDoctor en filosofiai s’ha especialitzaten musicologia.Conservador del’Arxiu Musical deVinseum.Valors és membre deAmb el suport deEls vostres comentaris seranbenvinguts a redaccio@valors.org.Ens trobareu també a Facebook i Twitter.El preu de la subscripció és de 42 eurosanuals (onze números) i 35 en formatdigital. Us podeu subscriure a través dela pàgina web de la revista(www.valors.org) o enviant un correua subscripcions@valors.org amb lesvostres dades de contacte.Revista Valors
valors 6L’actualitat comentadamaria Rosa buxarraisCatedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de BarcelonaEls espanyols sónels europeus méslongeusPolèmica per laparaula ‘mena’ com apossible neologismeEls alumnes pobresrepeteixen quatrevegades mésCatalunya impartiràeducació sexual alsnens des dels tres anysajor esperança de vi·da, amb menor des·pesa, en compara·ció amb les mitjaneseuropees són, sensdubte, bones notíci·es. Però des de l’edu·cació és clar quequeda bastant per fer, pel quefa a factors de risc i estils de vi·da, com disminuir el tabaquis·me, millorar la dieta o fomen·tar l’esport. D’altra banda, ésun fet ben conegut que l’edatestà relacionada amb l’atur dellarga durada i que personesque tot just ronden la mitjanaedat i perfectament aptes pertreballar són ja estereotipadescom a “velles” i discriminadeslaboralment, fins i tot, malgratcomptar amb molts estudis oexperiència. A més de les cor·responents previsions pressu·postàries, l’envelliment de lapoblació espanyola requereixuna seriosa reflexió i canvis enels valors de la població, per talde superar la discriminació peredat i aconseguir una major so·lidaritat intergeneracional. Al·trament, tindríem més quan·titat, però no més qualitat devida.tès el poder del llen·guatge per crear, transmetre o modificar va·lors, mai està de mésreflexionar sobre el sig·nificat ètic de les pa·raules. En el cas delterme “mena”, semblaclar que l’ “economia del llen·guatge” afavoreix la conversiód’aquestes sigles en un subs·tantiu. Però també és clar queaquesta expressió s’ha carre·gat de sentits estigmatitzadorsi deshumanitzants renyits ambels drets de la infància. Per aixòes justifica la recerca d’expres·sions alternatives, amb conno·tacions més positives o neu·trals; però tampoc estaria demés resistir de ple a una cate·gorització que posa l’accent so·bre la idea que els joves són d’al·guna manera “menys” éssershumans, i sobre l’estatus jurí·dic de nois o noies estrangersi sense tutors, en lloc de fer-hosobre els seus drets, necessi·tats d’atenció o potencialitats.Per què, per exemple, ja no esparla de “fills il·legítims”? Nova ser perquè desaparegues·sin, sinó perquè la nostra sen·sibilitat va canviar i vam deixarde culpabilitzar als que en rea·litat eren víctimes.reocupa moltíssim el fetque Espanya figuri en·tre els països on els es·tudiants pobres resul·tin més “castigats”, onels nois i les noies quanno superen els exàmensestan obligats a repe·tir. Des d’un punt de vista ètic,aquestes dades subratllen lanecessitat que les nostres es·coles no es conformin amb pro·moure la simple igualtat, sinómés aviat l’equitat. Donades lesmúltiples i profundes diferènci·es entre els estudiants de clas·ses benestants i els de classesbaixes, tractar-los com si esti·guessin en igualtat de condi·cions, a més de ser molt injust,contribueix a perpetuar les di·ferències. En aquest sentit, amés de reflexionar críticamentsobre la nostra “cultura d’ava·luació”, s’ha de tenir molt pre·sent considerar l’anomenada“promoció social”, a fi d’evitarque els estudiants que ja estanafrontant dificultats acadèmi·ques, hagin de sumar als seusproblemes el fet ser separatsde les seves amistats.ent realistes, ara perara, les resistències aabordar la sexualitata les aules equivalen adeixar el tema a l’atzar,depenent d’allò queels/les joves puguintrobar quan el busquina internet o els arribi a travésdels seus dispositius mòbils.Per això, certament, és de cele·brar que les escoles catalanes,tant públiques com concer·tades, ara contemplin l’edu·cació afectiva-sexual de ma·nera obligatòria i transversaldes dels tres anys. No obstantaixò, la nota de premsa difo·sa destaca els canvis que s’in·troduiran en els plans d’estu·di oficials, però no esmenta lescomunitats o els pares; que·da el dubte de si també s’estanadoptant les polítiques neces·sàries per respondre adequa·dament a les inquietuds que enaixò puguin tenir les famílies.Sens dubte, més que una sim·ple addició o canvi de contin·guts educatius, el desafiamentrequereix involucrar les famíli·es i comunitats com a aliades.M A P SJordiCussóÀngelCastiñeiraMaria RosaBuxarraisBegoñaRomán
Il·lustrat pervisualomelette
valors 8L’entrevista“La construcció dela dona com unarealitat diferent al’home és cultural,no natural. Avui,època del fenomen‘trans’, això ésmolt més fàcild’entendre.”Sami NaïrSami Naïr va conèixer a la filosofa francesa Simone deBeauvoir. En un moment en què el feminisme reclamaamb insistència la igualtat de la dona, el catedràtic deCiències Polítiques ha decidit publicar Acompañandoa Simone de Beauvoir. Mujeres, hombres, igualdad(Galaxia Gutenberg), una reflexió sobre l’obra i lesbatalles de l’autora d’El segon sexe.laura cera
valors 9Vostè va conèixer personalment Simone de Beauvoir ala redacció de la revista LesTemps Moderns, de la qualella era n’era directora. Comla descriuria?Era una personalitat excepci·onal per la seva intel·ligènciai compromís, però personal·ment crec que també era ex·cepcional per la seva manerade veure el món i per la sevacapacitat de treball. Portava una discipli·na de vida molt rigorosa, però al mateixtemps gaudia menjant, bevent, rient. Erauna dona feliç perquè, segons ella matei·xa afirmava, havia tingut la sort immensad’aconseguir tot el que volia en aquesta vi·da. I va posar aquesta felicitat al servei delseu compromís. Com a directora de la re·vista era dura, però també igualitària.Vostè escriu: “Simone de Beauvoir ésabans que res una filòsofa moral. És adir, per a ella, el món dels valors significa alguna cosa”. Quina importància tenen els valors per a Beauvoir?Va construir la seva vida a l’entorn delsseus valors, una cosa poc comuna en elnostre món. Des de ben jove va decidirser una persona lliure. Per exemple, mal·grat ser filla d’una família conservadora,aristòcrata i catòlica, a partir dels catorzeanys es va negar a anar a missa. Conside·rava que anar a resar sense creure en Déuera símbol d’hipocresia. Als quinze anys vadecidir ser escriptora i el 1929 va anunci·ar als seus pares que viuria un amor lliureamb la seva parella sense passar pel matri·moni. Va ser una dona que sempre va desa·fiar els valors dels seu temps, no perquè nocregués en res, sinó perquè en tenia uns al·tres: la llibertat, la igualtat, la solidaritat.i volia viure en base a aquests principis.Ella sabia que el seu compromís implica·va una relació amb l’altre i aquesta s’haviade fundar en una ètica de vida comuna. Enaquest sentit era una persona profunda·ment moral.La seva obra més coneguda, El segon sexe, va ser molt criticada. S’ha de considerar aquest llibre com un desafiamentals vells valors?Abans altres dones havien escrit sobre lafeminitat, però per primera vegada unadona filòsofa i formada en les grans esco·les franceses posava la seva intel·ligènciaal servei de la dona. Per exemple, SimoneWeil, una de les seves col·legues, mai va to·car aquest tema. Va ser l’escultor AlbertoGiacometti qui li va suggerir escriure un lli·bre sobre “ella com a dona”, però desprésSartre li va assegurar que era més interes·sant un llibre sobre “la dona” i la seva con·dició al llarg de la història. Durant dos anyses va documentar sistemàticament sobreel tema a la Biblioteca Nacional. I, final·ment, va publicar El segon sexe com un de·safiament respecte la moral i la mirada quela societat d’aleshores tenia sobre la dona.I en aquest llibre ella escriu: “No és neixdona, s’arriba a ser-ne”. Què ens vol dirBeauvoir, amb aquesta frase?La dona no és un ésser natural, perquè noexisteix una naturalesa “dona”. No hi hadiferència entre un home i una dona, no·més són sexes complementaris, biològica·ment necessaris, aparentment diferents,però en el fons iguals. No hi ha un gène·re existencial i absolut “home” o “dona”;només existeix un únic gènere, però ambuna aplicació –si fem servir termes infor·màtics– per a “home” i una aplicació per a“dona”, la qual té a veure amb la reproduc·ció sexual. En el llibre analitza tots els mi·tes i religions que parlen de la dona com ameitat de l’home i defensa una única natu·ralesa humana. Segons ella, la construccióde la dona com una realitat diferent a l’ho·me és una construcció cultural, no natural.La dona és un producte cultural de la soci·etat. De fet, avui, època del fenomen trans–homes que es transformen en dones i vi·ceversa– aquesta idea és molt més fàcild’entendre.El moviment feminista actual què hereta, fins i tot sense ser-ne conscient, delpensament de Beauvoir?Hi ha intel·lectuals que han entès El segonsexe, per exemple, Amelia Valcárcel o Ju·dith Butler; però, en general, en el movi·ment feminista actual hi ha un regressiórespecte el pensament de Simone de Beau·voir. Ella defensa que en el fons de qualse·vol societat, independentment de la sevapròpia història i més enllà de la dominacióde classes, hi ha la dominació de l’home so·bre la dona. I això està determinat per duesraons: la força –l’home fisiològicament ésmés fort que l’home– i la capacitat repro·ductora –la dona en aquest estat perd au·tonomia–. Així doncs, una societat que nocontrola el poder de la força i el poder de lareproducció propaga el domini de l’homesobre la dona. I una societat no es pot con·siderar emancipada mentre duri aquestdomini. L’alliberament de la dona gene·ra automàticament l’alliberament de l’ho·me de les seves pròpies alienacions i vice·versa. El feminisme avui, però, no està enaquesta línia. La feminista actual tendeix aser diferencialista, oposa la dona a l’home.En aquest sentit la darrera fase d’El segonsexe és clara: “El futur no està en l’oposicióhome-dona sinó en una societat basada enla fraternitat”.Per què la dona aconsegueixi la igualtat,a què ha de renunciar l’home?A més de mil coses! La primera, i potser lamés difícil, és a la mirada. L’home no potveure la dona només com un objecte se·xual. Ha de veure la dona com un ser hu·mà igualitari, una canvi molt complicat sitenim en compte l’educació rebuda i que lasexualitat avui s’ha convertit en una mer·caderia i en un element de violència en·tre l’home i la dona. S’han de canviar mol·tes coses! Un dia que em vaig excusar d’unconsell editorial de la revista perquè ha·via d’assistir a una reunió per triar profes·sors universitaris, Beauvoir em va pregun·tar: “Quantes dones s’han triat els darrersanys?”. Una dona en deu anys, vaig comp·tar! Fins aleshores jo ni m’havia adonat dela diferència. Per canviar aquesta miradal’educació és fonamental. Una educacióno masclista és educadora, una educaciómasclista provoca violència.
valors 10el perfilMilan Kundera:l’apàtride queha recuperatel passaportRamon Radó“L’optimisme és l’opi delpoble”, escriu en unapostal el protagonistade La broma, la primeranovel·la de Milan Kun·dera. L’aforisme irònicacaba sent la desgràciade Ludvik, a qui el po·der decideix fer la vidaimpossible després dellegir la frase.Com al protagonistade la seva opera prima, les relacions de Mi·lan Kundera amb el poder no han estat fà·cils. A finals dels 60, els primers treballs del’escriptor nascut a Brno (Txèquia) van su·posar-li cert reconeixement, però quan laPrimavera de Praga es va congelar, Kunde·ra va passar a ser persona non grata.Després de la invasió soviètica, va serassenyalat com un reformista, va perdrela plaça de professor a l’Institut Cinemato·gràfic de Praga, va ser expulsat de l’Asso·ciació d’Escriptors i els seus llibres es vanretirar de circulació. L’any 1975, es va exili·ar a França, primer a Rennes i, més tard, aParís.L’any 1979, després de la publicaciód’El llibre del riure i de l’oblit on es burlava“El novel·lista haacabat trencantgairebé totsels vincles quel’unien a la terraon va néixer. Famés de 25 anysque no trepitjaTxèquia”de l’aleshores president de Txecoslovà·quia, Gustav Husak, se li va retirar la naci·onalitat. Com si fos un personatge d’algu·na de les novel·les, Kundera es va trobar enla situació absurda que, amb la llei a la mà,ja no era d’un país que ben pocs havien ex·plicat i projectat més que ell.Ja instal·lat a França, a mitjans de ladècada dels 80, va saltar a la fama mundi·al amb La insostenible lleugeresa de l’ésser,que va aparèixer a les llistes de més venutsd’arreu del món. però a Txecoslovàquiano es va arribar a publicar. No va ser finsl’any 2006 que els txecs van poder llegirels dubtes existencials d’un triangle amo·rós en la Praga de 1968. I, aleshores, tot iels més de vint anys de retard, va assolirun rècord de vendes.Amb noranta anys, Kundera és ara unhome que ha canviat de país, de nacionali·tat i de llengua. Des de l’any 1994, ha aban·donat la seva llengua materna i escriu enfrancès. El novel·lista txec més importantdes de Kafka ha acabat trencant gairebétots els vincles que l’unien a la terra on vanéixer. Cronista del segle XX centre-euro·peu, un món del qual pràcticament ja no enqueda rastre, fa més de 25 anys que Kun·dera no trepitja el país on va néixer i, dar·rerament, ha rebutjat totes les invitacionsper fer-ho.Però, sense necessitat de tornar allà onva ser casa seva, Milan Kundera ha recupe·rat la nacionalitat txeca. A principis de de·sembre, l’ambaixador de la República Txecaa França, Petr Drulak, va anunciar que, pocsdies abans, havia entregat a Kundera un cer·tificat que l’acredita com a ciutadà del país.Han passat quaranta anys. Del 1979 al2019, Txecoslovàquia ha deixat d’existir, elpaís ha deixat enrere el comunisme i ja fatres dècades que Txèquia i Eslovàquia vi·uen integrades en el bloc capitalista. Kun·dera viu discretament a París i no conce·deix entrevistes.La cerimònia es va fer a l’apartamentde l’escriptor a la capital francesa i elsúnics assistents van ser Kundera, la sevadona Vera i l’ambaixador. L’estat txec li varetornar el passaport i es va disculpar pelsatacs rebuts durant anys per l’escriptor.Quatre dècades després, la ironia tor·na a derrotar la barbàrie. El vell passaportnou de trinca de Milan Kundera demostraque,
Sami Naïr va conèixer a la filosofa francesa Simone de Beauvoir. En un moment en què el feminisme reclama amb insistència la igualtat de la dona, el catedràtic de Ciències Polítiques ha decidit publicar Acompañando a Simone de Beauvoir. Mujeres, hombres, igualdad (Galaxia Gutenberg), una reflexió sobre l’obra i les
Grilled Pork Chop & Tofu (Cơm Sườn Nướng & Đậu Hũ) - 14.25 15. Grilled Tofu (Cơm Đậu Hũ Nướng) - 14.25 16. Grilled Shrimp & Tofu (Cơm Tôm Nuong & Đậu Hũ) - 16.25 . Thai Tea (Trà Thai) - 4.50 . Iced Coffee (Cà Phê S
a 3 SINTAXI- NIVELL BÀSIC- L’ORACIÓ SIMPLE- SUBJECTE I PREDICAT DEFINI IÓ DORAIÓ SIMPLE Enunciat no oracional: té sentit però no verb, depèn d'altres per entendre's: Oi tant!, Ai, carai! Oració: una paraula o grup de paraules amb sentit complet i un verb conjugat, situada entre dues pauses i sintàcticament independent. Ex: "Vine!".Menjava macarrons els diumenges.
primordial en el desarrollo del ser humano dentro de su entorno. El pilar principal en el cual se reflexionará a lo largo del proyecto, será la relación que existe entre los factores biológicos, psicológicos y la experiencia, y cóm
Cómo Ancano fue el primer ministro nombrado, después de Marcos, en la iglesia de Alejandría. XXV Acerca de la persecución, bajo Nerón, con la que Pablo y Pedro se adornaron con el martirio por la religión. XXVI Cómo los judíos sufrieron muchos males, y cóm
hai là Nghi thức ăn cơm trong chánh niệm trong thời gian sinh hoạt tại Chùa. Phần ba là tuyển tập các ca khúc Phật giá
de les persones, tant en l’àmbit personal com el professional i social. Les NOFC, en el seu desig per regular la realitat de tot el que envolta el procés educatiu, han de ser capaces d’ajustar-s’hi i canviar quan aquesta es modifiqui. Per tant, tindrà sempre en aquest sentit un cert caràcter de provisionalitat. 1.2.
En aquest sentit, volem subratllar la necessitat d’anar més enllà de les presentacions estereotipades o folklòriques, i a la vegada posar de manifest la importància de reconèixer els valors i els símbols amb què s’identi„ ca una persona.
The skills, models and methods of pastoral care Typical pastoral care contexts Community resources for pastoral care The administrative requirements of care Be able to: Explain the aims and methods of pastoral care Discuss the skills of pastoral care Analyse typical pastoral care contexts Observe and practice the methods and skills of pastoral care Be in a position to: Integrate perspectives .
