ASTÈRIX I OBÈLIX: MISSIÓ CLEÒPATRA

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióInstitut d’Educació SecundàriaPere Vives i VichDept. de ClàssiquesProf.: Josep M. Cózar3r ESO2011/12CINEMA DE GRECS I ROMANSASTÈRIX I OBÈLIX:MISSIÓ CLEÒPATRA

SINOPSILes noves aventures dels invencibles gals Astèrix i Obèlix estan basades en el còmicpublicat el 1965 Astèrix i Cleòpatra. Ambientada a l’Egipte de l’any 52 abans de Crist,narra l’aposta que Cleòpatra li fa al seu enamorat Juli Cèsar: construir un gran palauenmig del desert en només tres mesos. La reina encarrega la feina a Numerobis, unemergent arquitecte que veu impossible la missió. Demana ajuda a Panoràmix, quienvia Astèrix i Obèlix per donar un cop de mà.FITXA DEL FILMTítol: Astérix et Obélix: Mission CléopâtreDirector: Alain ChabatPaís i any de producció: França i Alemanya, 2002.Guió: Alain Chabat, René Goscinny, Albert Uderzo.Producció: Claude BerriMúsica: Philippe ChanyFotografia: Laurent Dailland.Muntatge: Stéphane Pereira.Direcció artística:Vestuari: Philippe Guillotel, Tanino Liberatore i Florence SadauneIntèrprets: Gérard Depardieu (Obèlix), Christian Clavier (Astèrix), Jamel Debbouze(Numerobis), Monica Bellucci (Cleòpatra), Alain Chabat (Cèsar), Claude Rich(Panoràmix), Gérard Darmon (Paletabis).ELS PERSONATGESAstèrix (Christian Clavier)Irreductible gal, petit, de grans bigotis i ros, l’heroi té sempre l’última paraula. Esperitastut amb gran intel·ligència, totes les missions perilloses li són confiades sens dubte.En beure la poció màgica de Panoràmix, esdevé un superheroi, corrent a tota velocitat ocombatent els romans.Però trobarà una cosa millor a Egipte que la poció màgica del druida : un petó d'unabella egípcia anomenada Guimieukis, de la qual s’enamora.Obèlix (Gérard Depardieu)Gran amant dels senglars, Obèlix pensa sovint en el seu estómac. Va caure a la pociómàgica quan era molt petit, la qual cosa li atorga una força considerable. Conscient del’avantatge que li dóna la seva força, es lliura sempre a les baralles contra els adversaris,sobretot contra els vikings que ensopeguen sovint amb els gals. La seva força no liimpideix, però, de mostrar-se molt sensible, fins i tot susceptible, principalment quan elseu inseparable company Astèrix li recrimina la seva voraç gana.Adora el seu petit gos Idèfix que no pot evitar d’emportar-se a Egipte.

Numerobis (Jamel Debbouze)Arquitecte triat per la reina Cleòpatra per construir el palau de Cèsar, Numerobis éscreatiu i ambiciós. Emprèn la seva nova missió molt seriosament, tant que posa en perillla seva vida. Saturat per la feina, té l’oportunitat de conèixer el druida gal Panoramixqui motiva els seus treballadors per fer avançar ràpidament la construcció del palau.Però Cèsar i els seus homes li impediran acomplir la seva missió Cleòpatra (Monica Bellucci)Reina d'un pais conquerit per l'arrogant Cèsar, llença un desafiament a l'emperadorromà per demostrar-li que Egipte és encara una gran civilització, capaç de construir unpalau en un temps rècord de tres mesos.Bellesa perfecta, ella encisa tothom, tot i el seu capriciós carácter.Panoràmix (Claude Rich)El druida gal és l’únic que posseeix el secret de la fabricació de la poció màgica.Accepta marxar a Egipte per ajudar l arquitecte Numerobis perquè necessita consultarels manuscrits de la Biblioteca d'Alexandria.Paletabis (Gérard Darmon)Arquitecte oficial de la reina, no pot suportar no haver estat triat per Cleòpatra perdirigir la construcció del Palau de Cèsar. Gelós de Numérobis, trama diversos complotsper frenar els treballs a la pedrera.Cèsar (Alain Chabat)Emperador de l Imperi romà, Cèsar accepta l’aposta feta per Cleòpatra amb laconviccioó de guanyar-la.Mal jugador, es nega a acceptar la possibilitat de la seva derrota, i disposa diversosobstacles per impedir als seus ennemics gals construir el palau en els terminis fixats. Noobstant això, no poguent decebre Cleòpatra de la qual està enamorat, acaba acceptant laseva derrota.La majoria dels personatges secundaris tenen un nom còmic, creat perquè «soni» egipci.Per exemple:Malocoxis: Té mal al coxisPaletabis: Al·ludeix a l’ofici de constructorNumérobis: numero «bis » (el segon arquitecte de Cleòpatra)Otis: Otis és una marca d’ascensorCaius Ceplus: correspon a les sigles de la cadena privada de televisió francesa C Itineris: és el nom d’una operadora de telefonia mòbil de FrançaGuimieukis: de l’anglès “give me a kiss”, en tractar-se d’una cortesana.Antivirus: defensa contra l’enemic.Activitats

1. Reconeix cada un dels personatges i omple la informació de cada un.Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:Foto 1Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:Foto 2Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:Foto 3Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:Foto 4Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:

Foto 5Nom:País:Bàndol:Ofici:Caràcter:Foto 62. Quins protagonistes de la pel·lícula estan inspirats en personatges històrics?JULI CÈSAR I CLEÒPATRAA les següents pàgines web trobaràs la informació necessària per respondre a lespreguntes plantejades al voltant d’aquests personatges:Juli Cèsar: http://ca.wikipedia.org/wiki/Juli C%C3%A8sarCleòpatra: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cle%C3%B2patra VII3. Quina imatge es dóna a la pel·lícula d’aquesta parella? Creus que és fidel a larealitat històrica? Per què?4. Què saps d’aquests personatges històrics?5. Quin és el final de cada un d’aquests personatges?ActivitatsLa fotografia que apareix representa un mapa de la Gàl·lia sota ocupació romana.Aquesta pàgina que obre cada nova aventura d’Astèrix i Obèlix està sempreacompanyada d’un text que a la pel·lícula és literalment reproduït per la veu en off en elmoment en què Numerobis s’adreça a la Gàl·lia a la recerca del druida i de la sevafamosa poció màgica.

1. Quin gran territori actualreconegueu al mapa? A quècorresponia a l’any 50 aC?2. Observeuelterritoriaugmentat amb la lupa. Aquina regió francesa actualcorrespon?L’existènciad’aquest llogaret us semblareal?3. Amb l’ajut del mapasegüent assenyaleu lesdiferents parts del món quepertanyien a l’Imperi Romàen aquella època.Mapa de l'Imperi Romà

EN LLATÍ1. A la pel·lícula apareixen un seguit d’expressions llatines en boca de diferentspersonatges. Lliga el terme llatí amb la seva corresponent traducció catalana.1.2.3.4.Alea iacta est.Veni, vidi, vici.Si vis pacem, para bellum.Manu militari.12A. Vaig arribar, vaig veure ivaig vèncer.B. La sort s’ha llençat.C. Amb l’ús de les armes.D. Si vols la pau, prepara laguerra.342. Quines d’aquestes dites estan atribuïdes a Juli Cèsar? I en quin context aquestgeneral romà les va pronunciar?3. A l’entrada del palau de Cèsar apareix una inscripció en llatí. Tradueix-la alcatalà.HIC MOXCAESARIS PALATIVMARCHITECTVS NVMEROBISOPERA CONFECTA POSTDIES L V IIIREFERÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES

Com que la pel·lícula és una comèdia per provocar el somriure es fa al·lusió a altresfilms de diferent gènere. Aquí tens les escenes de les tres pel·lícules al·ludides. Diguesde quina pel·lícula es tracta i on s’esmenta o �lícula:Escena:Al·lusió:

Pel·lícula:Escena:Al·lusió:TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ ANTIGUES1. Els obrers cavaven diferents forats deprova per comprovar com era el subsòl.Sobre les pedres que sobresortien espodien construir les bastides, i així nocalia sostenir-los des del terra ambsuports verticals.

2. Per fer les arcades una estructura de fustasuporta el pes de l’arc fins que es col·local’última pedra, després es retiren les falquesperquè baixi l’estructura sencera deixantque les pedres suportin el seu propi pes.3. Per elevar grans blocs de pedra es feien servir grues d’una gran alçada: un grupd’esclaus feien girar una gran roda, també es podien emprar mules, ja que havien decontrolar amb tota exactitud el moment de començar i d’aturar-se.Per subjectar la pedra a la corda de lagrua es feia servir una grapa de falca.Els pedrers feien un forat de cuad’oreneta al capdamunt del bloc depedra, i després en aquest buit escol·loca un ancoratge de metall enforma de falca que se subjecta amb unabarra de metall paral·lela, atada a uncordill. Quan la pedra està col·locadaal seu lloc, es tiba d’aquest cordill,alliberant la falca.Activitats1. Fes un dibuix (escaneja’l i enganxa’l) d’algun aparell emprat per a la construccióque aparegui a la pel·lícula.

EGIPTE, PROVÍNCIA ROMANALa província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar laregió d'Egipte durant l'imperi romà. Després de la mort de Cleòpatra, i amb ella la de ladinastia Ptolemaica que havia governat la zona des de la mort d'Alexandre el Gran;Egipte va esdevenir part de l'imperi romà com a província governada per un prefectenomenat per l'emperador.El principal interès dels romans en Egipte fou la tramesa de cereals a la ciutat de Roma.Per aconseguir-ho, l'administració romana no va canviar el sistema ptolemaic de govern,encara que els romans van reemplaçar els grecs dels llocs de responsabilitat, però lallengua i la cultura grega es continuaren usant (el grec era l'idioma de l'administració aexcepció dels llocs més importants). A diferència dels grecs, els romans no es vanestablir en gran quantitat. La cultura, l'educació i la vida cívica van mantenir-se greguesdurant la dominació romana. Els romans, com els Ptolemeus, respectaven i protegien lareligió i els costums egípcis, tot i que el culte estatal i a l'emperador es va anarintroduint gradualment.Així doncs, el prefecte es convertí en la màxima autoritat imperial a Egipte, depenentdirectament de l'Emperador. Les castes establertes per la dinastia ptolemaica esmantingueren i encara es reforçaren, amb la divisió del treball que preval a grecs i jueusi, ara, els ciutadans romans. Els tributs en espècie, sobretot el blat, foren font importantper a Roma.

SINOPSI Les noves aventures dels invencibles gals Astèrix i Obèlix estan basades en el còmic publicat el 1965 Astèrix i Cleò