MARE - MUVIM
Guia de les exposicions del cicleMAREDELS DESEMPARATS29 DE NOVEMBRE DE 2018 - 24 DE MARÇ DE 2019OrganitzaCol·labora
INDEX9Mare dels Desemparats: quasi 600 anysRafael Company · Carmen Ninet · Amador GriñóDirector, subdirectora i cap d’exposicions del MuVIM19 Des de la Reial Basílica de la Mare de DéuJaime Sancho AndreuRector de la Reial Basílica de la Mare de Déudels Innocents i Desemparats.Cronologies de les exposicions del cicleMARE DELS DESEMPARATSMaría Teresa Abad · Rafael CompanyEl nostre agraïment a totes les persones quehan fet possible aquestes exposicions de l’edició: Museu Valencià de laIl·lustració i de la Modernitat · MuVIM(Diputació de València) dels textos i de les fotografies: els autorsDL: V 3189-2018Queda prohibida la reproducció, distribució,comercialització, transformació, i engeneral, tota forma d’explotació, perqualsevol procediment, de tots, o part de, elscontinguts d’aquesta obra sense autoritzacióexpressa i per escrit dels seus autors.Queda prohibida la reproducción, distribución,comercialización, transformación, y engeneral, toda forma de explotación, porcualquier procedimiento, de todos, o parte de,los contenidos de esta obra sin autorizaciónexpresa y por escrito de sus autores.27 EXPOSICIÓDels marges al centreDes de l’hospital psiquiàtricfins a la capçalera de la seu49 EXPOSICIÓDel centre al cimPatronatges i corones des de les festes de 1867fins a la restauració del segle xxi87 EXPOSICIÓLa imatge multiplicadaDevoció i cultura popular, art ‘kitsch’i ‘merchandising’ de València95 Traducción al castellano
Arxiu Solaz, València.Fotografia de l’original: Rafael de Luis
9Mare dels Desemparats: quasi 600 anysRafael Company · Carmen Ninet · Amador GriñóDirector, subdirectora i cap d’exposicions del MuVIM«[.] preguntando, quien a quien sustenta mas?ò nuestros Monarcas con su devocion los honores deMaria, ò Maria con su amparo la grandeza de nuestros Monarcas, [.]».Francisco de la Torre: Reales fiestas a la soberana imagen dela Virgen de los Desamparados de la ciudad de Valencia, en sutranslacion a la nueva capilla · 1667Atenent al fet que el Museu Valenciàde la Il·lustració i de la Modernitat,MuVIM, s’assenta sobre terrenysde l’antic hospital on va venerar-seinicialment la Mare de Déu dels Desemparats, el nostre museu proposaals visitants un cicle d’exposicionsdedicades a l’escultura d’aquestaVerge coneguda popularment comla Geperudeta o la Mareta. Més exactament, amb aquestes mostres s’intenta il·lustrar, des d’una perspectivainterdisciplinària, la història culturald’aquesta icona al llarg dels seusprop de sis-cents anys d’existència:des de la creació de la confraria medieval vinculada al recinte hospitalari psiquiàtric (el primer d’Europa),i des dels temps de la difusió de lallegenda de la creació angèlica dela imatge (en el segle xvii), fins a lanostra societat mediàtica, de xarxes, presidida per l’internet i la seuaabundància d’imatges multicolors i
1011pàgines escrites, entre les quals noés difícil trobar una bona quantitatde dedicades al món de la Mare delsDesemparats.simbòlicament, els desemparats ―elsfolls i innocents, els executats per lajustícia, els nàufrags, les prostitutes,els forasters sense parents.Les exposicions del cicle «Mare delsDesemparats» ocupen la major partdels espais del museu dedicats amostres temporals: la Sala AlfonsRoig, la Sala Parpalló i la Sala Alta.En el més gran dels tres, la Sala Alfons Roig, l’exposició «Dels margesal centre» es dedica als temps compresos entre la fundació de l’Hospital dels Innocents i de l’esmentadaconfraria, a principis del segle xv, iles vespres del segon centenari, el1867, de la instal·lació de la imatgea la gran capella exempta, barroca,actualment coneguda com la basílica. Parlem de sales que comptenamb una gran riquesa patrimonialhistòrica i artística, amb la inclusiód’obres ben emblemàtiques que hanrepresentat, en pintura, escultura igravat, la imatge original. I ens referim també a un espai on s’incideix en una finalitat primigènia del’escultura de la Verge: cobrir en lesprocessons fúnebres les despullesmortals dels confrares i emparar,A la Sala Parpalló, l’exposició «Delcentre al cim» permet endinsar-nosen la història de la Mare de Déu delsDesemparats entre les festivitatsde 1867 i els inicis del segle xxi. Enaquest cas parlem d’una sala ambhegemonia de continguts documentals i gràfics moderns, sense defugirla presència d’alguna pintura ques’ha considerat especialment rellevant i d’unes maquetes construïdesper a l’ocasió i que, ben segurament,sorprendran la major part del públic: les del projecte conegut devegades ―per la seua magnitud―com el Vaticà valencià. Parlem delsmodels a escala que fan visible alpúblic de hui la voluntat d’ampliaciódel temple de la Mare de Déu durantels anys trenta del segle passat. Iens referim a una proposta caríssima i gegantina que, cas d’haver-seedificat, no solament dominariasobre el Miquelet, la seu i l’antigacapella mariana, sinó que tambéhauria senyorejat ―al llarg de proudècades― les altures de la ciutat deValència i de la comarca de l’Hortai més enllà.La tercera exposició, a la Sala Alta,porta el títol «La imatge multiplicada» i es troba dedicada a lapresència de la Mare de Déu delsDesemparats en la devoció i la cultura populars (incloent-hi el mónfaller), en el ―no gens anecdòtic―art kitsch i en el merchandising dela ciutat de València. Els materialsdisposats en aquesta mostra tenenun interval cronològic que compréndes del segle xix fins als inicis delxxi, i hi inclouen medalles, discos ifotografies realitzades per càmeres domèstiques i professionals. Larecopilació de peces ha arribat finsa enguany, 2018, en el benentés que―en atenció a la immensa quantitatd’objectes que s’han confeccionat, ise’n confeccionen, tenint com a element iconogràfic únic o principal laimatge de la Mare de Déu dels Desemparats― l’exposició «La imatgemultiplicada» ha de ser consideradauna aproximació al tema sense capvoluntat d’exhaustivitat.Amb aquestes tres exposicionsper artífexs diferentsde manera independent― proposemals visitants una determinada interpretació de la història de la Mare deDéu dels Desemparats: l’advocaciód’aquesta Verge, tan evocadora, tanfortament empàtica envers els dissortats, els considerats malalts, pobres i desvalguts, tan arrelada a unterritori urbà molt concret, ha estattambé ben imbricada amb aquellsque han dirigit el rumb de la societat a la ciutat de València durant elsdarrers sis segles. D’aquesta manera, amb els successius canvis de seu(amb el trasllat a una capella de l’exterior de la catedral i, en l’any 1667,a la nova capella barroca), s’enaltiasimbòlicament la imatge, al mateixtemps que es feia més gran la distància de la icona envers l’espai físicon es forjaren les seues funcionsinicials, que la ubicaven ―nolensvolens― «en els marges» de la principal ciutat valenciana. En efecte,l’escultura, nascuda per a conhortaren un lloc de dolor i d’angoixa, i a lavora d’un tram no gens monumentalde la muralla gòtica del Cap i Casal (ino massa lluny del gran barri pros―dissenyades
1213tibulari del moment), era finalmenttraslladada al nucli emblemàtic dela ciutat, justament allà on es visualitzaven millor les diferents instàncies de poder (no cal oblidar que, finsa ben avançat el segle xix, a la vorade l’actual plaça de la Mare de Déutambé s’allotjava la Casa de la Ciutat o Ajuntament, ubicat a tocar delPalau de la Generalitat i, així doncs,a escassa distància del palau arquebisbal i de la seu).Però no parlem només d’una migració geogràfica en el si de la tramaurbana, sinó igualment d’un canvid’estatus pel que fa al reconeixement, per obra de les instàncies religioses competents, del relleu socialde l’advocació, tot això en contextoshistòrics definits per la confessionalitat de l’Estat i per una profunda impregnació religiosa de la vida cívica.Així en el mateix any 1667, en tempsdels Àustria i dos mesos abans del’esmentat trasllat a la gran capella,la Mare de Déu dels Desemparats sela nomenaria patrona de la ciutatde València (sense la sanció canònica de Roma), una decisió presadesprés d’haver-se-li atribuït vic-tòries en batalles i la salvació delshabitants, i del virrei, d’una pestamortífera. Aquest patronatge sobrela capital valenciana explica ben béque a la Barcelona assetjada de 1714,en l’última defensa armada de laciutat comtal i de les Constitucionsde Catalunya, s’hi trobara un regiment de maulets valencians distingits pel nom de la Mare de Déu delsDesemparats ―i pel color groc delsHabsburg― juntament amb el també valencià regiment de Sant VicentFerrer. De fet, al Fossar de les Moreres barceloní, lloc tradicional d’homenatges als austriacistes morts, hiha també les restes de valenciansque, molt probablement, participaven de la devoció popular envers lapatrona valentina i que pretenien, detotes totes, la restauració del règimforal arrabassat amb posterioritat ala batalla d’Almansa.Dos segles i escaig després dels fetsde 1667 i passats cent setanta anysde la completa victòria borbònica enla Guerra de Successió, en el transcurs de la restauració canovista laMare de Déu dels Desemparats esdevindria ―el 1885― la patrona dela capital valenciana amb l’explícitsuport papal; ho va fer amb l’esperonament del diari Las Provincias, dela societat Lo Rat Penat i de les forces vives de l’època. Com a corol·laride tot el que s’acaba de dir, en l’any1923, entre enormes mobilitzacionspopulars i amb la presència d’AlfonsXIII (que encara era rei constitucional), es va procedir a la coronació pontifícia de la imatge, un delsesdeveniments amb un seguimentmés massiu del segle xx a la ciutatde València.Finalment, en l’any 1961, en el marcde la segona meitat del règim franquista, amb l’adhesió de les autoritats provincials i locals d’Alacant,Castelló i València, i comptant ambel decidit concurs dels bisbes d’Oriola-Alacant i de Sogorb-Castelló, ide l’arquebisbe de València, el patronatge de la Mare de Déu delsDesemparats abraçaria la totalitatde la Regió per obra del pontífexJoan XXIII (mentre que la Mare deDéu del Puig romandria, amb menor projecció cívica i mediàtica,com a patrona d’un Regne valenciàbuidat de qualsevol estructura ins-titucional des de la derogació delsFurs en 1707).Siga com siga, malgrat aquests viatges al centre simbòlic de l’urbs (i, enconseqüència, al centre del poder) ial cim de la significació socioreligiosade la imatge, fàcilment explicables ifornidors d’una gran plusvàlua política per als seus inductors de 1667,1885, 1923 i 1961, i a pesar també deles posicions antireligioses manifestades ―amb molta visibilitat pública― des del principi del segle xx(verbigràcia el conegut discurs parlamentari del blasquista Félix Azzati,en l’any 1911), la Mare de Déu delsDesemparats va poder conservar elseu caràcter d’icona del «poble menut», una expressió que no per imprecisa és menys comprensible. Peraixò s’explica que vulguem insistiren la dimensió popular de la fidelitata la Geperudeta, una realitat socialviscuda des de la devoció de lespràctiques catòliques canòniquesi, igualment, sentida per valenciansque podien i poden mostrar-se allunyats de les jerarquies eclesiàstiques i/o dels governants decidits areverenciar la imatge, o que podien
1415i poden arribar a declarar-se aliensa la fe cristiana en particular o alfet religiós en general. Així és comla Mareta ha pogut representar ―irepresenta igualment a hores d’ara―una vivència sentimental, emotiva,també per a creients no practicantso, fins i tot, per a persones anticlericals, agnòstiques o atees.Aquesta Mare de Déu valencianaempararia, doncs, tant des de l’espiritualitat del cristianisme catòlic,com més allà del dogma religiós.Segons això, la imatge seria vistaper moltíssima gent com un veritable símbol territorial, és a dir, social,d’una transversalitat fora de dubteper a qualsevol observador mínimament informat. No s’explicaria d’altra manera la nombrosa documentació textual i gràfica que acreditala vinculació d’autoritats, entitatsde tota classe, mitjans de comunicació de tot tipus i particulars detota condició, amb la Mare de Déudels Desemparats a la València deles últimes dècades, ja passats oficialment els temps de vigència delnacionalcatolicisme (arran la promulgació de la Constitució de 1978i, amb aquesta, la proclamació quecap confessió religiosa té caràcteroficial a Espanya). I sense les consideracions exposades tampoc nos’explicaria el fet que la patrona deValència haja sigut, i continue sent,un element destacat ―de vegadesnodal― en la panòplia de trets queconformen la identitat local-regionalmajorment compartida a la capital valenciana i, igualment, a la seuaàrea incontestada d’influència. Nopretenem afirmar, de cap de lesmaneres, que aquests rols siguenúnics en el context del catolicismeo en l’àmbit específicament ibèric.Només en constatem l’existència. Ila transcendència cívica ―i més quecívica― del fet.abans s’han esbossat: diferentsrepresentacions artístiques de laimatge al llarg del temps (com ara labellíssima Mare de Déu de l’Arxiduco un seguit de llenços pictòrics delssegles xvii i xviii), així com referències a les celebracions públiques corresponents, compartides ―en moltesocasions amb caràcter veritablement massiu― pels fidels catòlics. Nopot sorprendre, doncs, que afirmemque les tres mostres de la iniciativa«Mare dels Desemparats» pretenenser ―en els àmbits tractats en cadacas― tan polièdriques i completes,en la mesura possible, com granés la rellevància social del fenomenforjat entorn d’una escultura religiosa de fa, quasi, sis-cents anys.Dit tot això, més enllà de les maneres en què els diversos sectors dela societat valenciana han viscut iviuen la presència a València de laimatge de la Mare de Déu dels Desemparats, aquesta és, en essència,una icona que vehicula una devocióreligiosa, i aquest fet no pot ser obviat en les exposicions que glossem.És per això que els visitants tambéhi trobaran els ítems de rigor queS’ha d’aclarir que res d’allò que els visitants tenen davant els ulls haguera sigut possible sense la complicitat d’una munió de col·leccionistesprivats, d’investigadors pertanyentsa branques del saber ben diverses,i de gestors d’institucions que s’hanposat a disposició del MuVIM pertal d’aportar els seus fons i coneixements. El nostre agraïment méssincer, per tanta comprensió i ajut, aun recull de noms que és ben llarg. Iel nostre agraïment també a instàncies com el benemèrit Arxiu Solaz,administrat amb mans ben generoses envers els projectes culturals del’administració, i com el Museu Mariàde la basílica, MuMa: per més que laimatge coneguda posteriorment, ipopularment, com la Geperudetatinguera la seua primera seu a unesdesenes de metres ―només― deles sales del MuVIM on ara s’exhibeixen les tres exposicions del cicle«Mare dels Desemparats», el MuMaés el veritable museu de lloc de laMare de Déu dels Desemparats. Enaquest sentit, la presència en dosde les nostres exposicions d’algunespeces emblemàtiques, i molt, pertanyents a l’exposició permanent delMuMa no només acredita la millordisposició de les persones responsables i rectores d’aquell museu i dela basílica, sinó que també posa enrelleu la voluntat de l’Arquebisbat deValència de contribuir, de la millormanera possible, a l’èxit de la iniciativa: des del Museu Valencià de laIl·lustració i de la Modernitat volemreconéixer igualment la gran vàluad’aquesta col·laboració.
1617Unes últimes acotacions sobre elcicle d’exposicions del MuVIM queara ens ocupa: l’escultura gòtica dela Mare de Déu dels Desemparats,probablement realitzada a València ―entre el 1416 i el 1425― per unartista itàlic o per un valencià moltimbuït per l’art italià (si seguiml’argumentació de la investigadoraMaría Teresa Abad), podria haverdesaparegut per sempre més quasicinc segles després, el 21 de juliol de1936, en l’inici del conflicte bèl·lic queJaume Vicens Vives volgué batejarcom la Guerra dels Tres Anys. Peròl’incendi del temple, i la destrucció ifurt de les joies de la imatge, no vanacompanyar-se ―afortunadament―de danys irreversibles per al cos iper al rostre de la imatge original.Per tal d’asseverar això últim ambtots els ets i els uts, en l’exposició«Del centre al cim» invalidem unmite ben persistent, interessadament creat després de la GuerraCivil però desmentit en privat, i enpúblic, per Emilio M. Aparicio Olmos(historiador i capellà major de labasílica): la infundada argumentacióvolia fer creure l’existència de tirsd’armes de foc sobre la cara de laMare de Déu, que segons aquestaversió hauria arribat completamentirreconeixible a l’Arxiu Històric Municipal el mateix dia dels fets. A ladifusió del mite van contribuir unesfotografies esfereïdores que mostraven el cap desfigurat de l’escultura, però les imatges en qüestió noretrataven ―en realitat― els efectesdemolidors d’una agressió sacrofòbica, sinó que posaven negre sobreblanc el resultat lamentable d’unerror tècnic, lògicament involuntarii datat en l’any 1939, ocorregut mentre es realitzava una masquereta dela imatge durant els estadis inicialsde la restauració ―un fet esdevingutposteriorment, doncs, a la instauració del règim franquista a València―.I si és ben cert que amb el nostremuntatge expositiu sobre aquestpunt en particular aportem dades,i testimonis documentals i artístics,per recuperar la memòria col·lectivai contribuir a l’avanç de la investigació històrica, no és menys veritatque, alhora, amb les tres exposicionsdel cicle incidim en una expectativaexistent sobre el nostre museu coma institució, una possibilitat augurada en el catàleg de l’exposició «Lamodernitat republicana a València.Innovacions i pervivències en l’artfiguratiu (1928-1942)», celebrada alMuVIM en l’any 2016:[.] podrem arribar a resultar una entitat incòmoda per als abanderats del discurs únic, siga el quesiga l’encuny de la pretensió uniformitzadora; peròarribar a ser tot això esdevindrà un timbre de glòria—i gran— per a un museu que en la seua reobertaexposició permanent ret homenatge als que es vandecidir a pensar per si mateixos. Sapere aude —lafamosa màxima d’Immanuel Kant que propugnal’atreviment de saber— és irrenunciable, en efecte,també al MuVIM.Irrenunciable una vegada més. Araen ocasió d’unes de les exposicionsmés ambicioses que s’han realitzatal nostre museu en els seus més dedèsset anys d’existència.Ciutat de València,29 de novembre de 2018.
1819Des de la Reial Basílica de la Mare de DéuJaime Sancho AndreuRector de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Innocents i Desemparats.Des que vam conéixer el projected’aquestes exposicions entorn dela imatge de la Mare de Déu delsDesemparats, ens vam oferir a col·laborar perquè el cicle «Mare delsDesemparats» tinguera la dignitat icontingut que mereix la patrona deValència.Aquestes mostres reconstrueixen lahistòria social i cultural de la imatge,que s’ha conservat des del segle xv,i que ha sigut posada en valor perl’última i magnífica restauració, unaicona perfectament recognoscible,a pesar de les seues infinites còpies,i que resulta altament significativa per a gran part dels valencians,de manera que és un símbol catalitzador i vertebrador de la nostraidentitat, més enllà de les postureso ideologies que ens diferencien oseparen.
2021Com va ser la proposta original, lesexposicions segueixen les peripècies de la religiositat popular valenciana i reflexionen sobre la mudablerelació entre la secularització pròpia de la modernitat il·lustrada i lapervivència de les formes més populars del culte religiós, però ho fad’una forma dinàmica, mostrant quela devoció a la que va arribar a serl’advocació mariana més popular,arranca en la perifèria de la nostrasocietat, en el món de la marginació,fins a arribar al centre de la vida ciutadana; per a després expandir-se iabastar totes les facetes de la societat valenciana.I és que la venerada imatge, custodiada a la seua Reial Basílica, és comuna finestra o un cel obert que ensposa davant la Mare de Déu, i aquesta actua com un cor poderós o unpulmó espiritual que aspira i expandeix, rep i distribueix.Els que
INDEX Traducción al castellano Mare dels Desemparats: quasi 600 anys Rafael Company · Carmen Ninet · Amador G
rilocabile di pronto intervento per le emergenze a mare. Sono stati acquisiti nuovi strumenti e altri già in uso hanno subito un upgrade. In più, si è conclusa l’integrazione di un osservatorio aria-mare nell’isola di Lampedusa con la messa a mare di una boa a est dell’isola, operativa a partire dell’estate 2015.
Metode interactive de gr up 40 ore Semestrul I mâ 7 Satu Mare 40. - abilitate în secolul XXI 32 ore Semestrul I Prof. Cristea Sînziana, profesor consilier, director CJRAE 41. Dezvoltarea gândirii critice a 32 ore Semestrul I Prof. Șimon Angelica Prof. Cristea Sînziana, profesor consilier, director CJRAE 42. român 20 ore Semestrul II Ioan Slavici , Satu Mare mnazial B lcescu-Petofi SM 43 .
DI DIRITTO DEL MARE. . invocata a difesa dei propri interessi particolari da questo o quell’attore geopolitico, nella logica del co-siddetto . . di tutto il mondo collaborare tra loro nello svolgimento dello storico ruolo di garanti della libertà di na-vigazione.
sapore di mare. dal 30 maggio al 26 giugno 2019 2 entspann
810-233-4031 www.enniscenter.org Michigan Adoption Resource Exchange (MARE) Michigan Department of Health and Human Services (MDHHS) MARE offers adoption parent resources, support, records, forms, frequently asked questions and connects you with a licensed adoption ag
Belka Parad Geran 1961 Askania 192 Mare 896 Askania 55 1119 Askania 80 14.IV.90 1994/1996 Riska Pusik Gernika 1970 Askania 203 Mare 1159 Askania 84 524 Askania 12 12.V.90 1994/1996 Vetochka Perun Vio
value of hard work and the futility of complaining and that . police station magnet amid Daily Prayer cards and St. Michael’s Parish flyers. MARE . 25th
Mother’s and Father’s Day Assemblies School Choir School Leaders Elections Development of School Advisory Board Development of Parents and Friends Group (PFA) Movie Night Experience Music Soiree Christmas Carols Night Athletics Carnival Camp for Years 5/6 Thank you to all the staff for their commitment, passion and care of our children. Thank you to .