DISSENTIR LA HISTÒRIA - Portada

INSUBMISESDissentir la història expressa el desacord i l’estranyesa davant certs relatsdominants i obre vies per explorar altres maneres de conèixer la memòriademocràtica. Dissentir la història des de la memòria insubmisa és el gest dereinscriure una mirada radical que ressituï el lloc que han ocupat els grupssubalterns i invisibilitzats en la història recent de la ciutat. Convida a amplificar les veus del poble romaní, la comunitat filipina, els relats migratoris de lescomunitats llatinoamericanes —enles seves afinitats i dissonàncies ambDissentir al·ludeix al desacord dell’hispà—; és un espai d’escolta de lespensar i del sentir, ja que les polítiquescomunitats magribines arrelades,de memòria són també polítiques deles identitats catalanes i espanyo-l’afecte. L’àmbit de la memòria demo-les racialitzades, les diverses xarxescràtica no és només el del reconeixe-de la diàspora africana i tantes al-ment del passat, és també el lloc deltres, així com un espai per reconèi-llaç social i la negociació de la per-xer el lloc que ocupen les confessionstinença, l’abast del que entenem comde fe minoritàries en el teixit veïnala ciutadania i les limitacions de cer-de Barcelona.tes comunitats quant a la plenitud dedrets en el present i la projecció defuturs amb la justícia social.

Aquestes jornades indaguen l’aspecte material i quotidià de la memòria. Interroguen l’arxiu, el museu i el patrimoni amb preguntes inspirades pels desafiaments decolonials i exploren el paper memorístic de l’espai públic. Posenal centre la tasca d’organitzacions i projectes de base que, fins i tot senseproposar-s’ho, cuiden i sostenen la memòria comuna. Fer memòria i construirrelats inclou identificar qui resguarda el coneixement del passat i com es vinculen les dinàmiques de silenciament i oblit amb les disputes identitàries quetravessen la vida quotidiana, de barri i institucional de les comunitats diverses, les organitzacions migrants i religioses i les minories ètniques de Barcelona i les seves àrees d’influència.La història colonial d’Europa es ma«Dissentir la història» vol exposar elsproblemes urgents per a l’actualització dels debats sobre la memòria enel context europeu. Què entenem permemòria democràtica des de l’enfocament de la diversitat? Quins en són elslímits i obertures? Si la història l’escriuenels vencedors, qui són els vençuts en elmarc del que convencionalment entenem com a interculturalitat?Explorar el passat des de la mirada intercultural exigeix indagar la qüestiócolonial i racial, transformar la metodologia de la investigació històricai revisitar el que acceptem —o impugnem— com a memòria col·lectiva.Finalment, esperem que l’exercici denifesta en el present a través delsistema de control migratori, en lacontinuïtat o el ressorgiment d’actituds xenòfobes —de les quals Catalunya i Espanya no estan exemptes—,com ho demostra l’ostensible promoció de la segregació i els nombrososmecanismes de denegació del dret aarrelar. Formes de control que s’estenen cap a la creixent vigilància del’espai públic i el racisme sistèmic.En el marc d’aquests ressorgiments,invoquem memòries insubmisesque restitueixin les experiències vitals de comunitats que dissenteixen dels discursos dominants de lamemòria democràtica.«Dissentir la història» visibilitzi el treball pel reconeixement de drets que estanfent innombrables entitats, que ofereixi pistes per repensar polítiques institucionals i faci ressonar el clamor de l’autoorganització i les lluites per l’exerciciple de ciutadania des de marcs pluralistes, anticolonials i antiracistes.

PROGRAMADIVENDRES, 27 NOVEMBRE10.00 ––– 10.30h16.45 ––– 18.00hObertura i benvingudaJordi Rabassa. Regidor de Ciutat Vella i deMemòria DemocràticaKhalid Ghali. Comissionat de DiàlegIntercultural i Pluralisme ReligiósMontserrat Iniesta. Directora d’El BornCentre de Cultura i MemòriaAnyeli Marin i Rebecca Close. Comissàries deles jornadesXERRADA DIRIGIDA A DOCENTS«Els catalans i el comerç d’esclaus»Analitzar la participació dels catalans enel tràfic d’esclaus suposa fer-ho en la sevaqualitat de propietaris d’esclaus a Catalunyai a les colònies, així com de participantsen la tracta d’esclaus. Una part importantdels beneficis generats per la possessió iel comerç d’éssers humans a les colòniesva ser invertit posteriorment en activitatsfinanceres, industrials i urbanístiques aCatalunya.A càrrec de Lizbeth ChavianoPresenta: Anyely Marín Cisnero10.45 ––– 12.30hTAULA 1«Contramemòries del franquisme: lahispanitat com a política de l’oblit»Revisa la política cultural del franquisme iels plans d’erradicació de la diferència en elsterritoris espanyols interns i externs. La tauladebatrà sobre les experiències d’algunescomunitats i grups particularment reprimitsdurant la dictadura franquista.Amb Miguel Ángel Vargas, Martí MarínCorbera i Noemí Cortés12.30 ––– 14.00hPRIMERA VISITA A LA INSTAL·LACIÓ SONORA«Monument a les xarxes de suport:memòries de pandèmia»A càrrec de Rebecca Close i Violeta Ospina18.30 ––– 20.00hCONFERÈNCIA D’AMADE M’CHAREK«Trobades a la platja i provesforenses: la mort dels migrants,els corrents colonials i l’art deparar atenció»M’charek reconsidera la suposada crisimigratòria europea com a una situaciócrònica, una manifestació de la implicació(post)colonial d’Europa en el continent africàModera: Rebecca Close

PROGRAMADISSABTE, 28 NOVEMBRE10.00 ––– 12.00h17.30 ––– 18.30hTAULA 2«Metodologies per auna memòria insubmisa»Es proposa compartir marcs d’interpretació,metodologies d’escolta i eines teòriques iactivistes que han obert una comprensiópluralista de la memòria i de la sevarepresentació.Amb Marisela Montenegro, Catalina Álvarez,Esther (Mayoko) Ortega, Seo CizmichCONFERÈNCIA D’ENRIQUE OKENVE«Érem allà: cultura, raça i dominacióa la Guinea Equatorial Espanyola,1898-1963»Enrique Okenve indaga en el discurs de lahispanitat com a política cultural en tensióamb les polítiques racials aplicades perEspanya a Guinea Equatorial12.15 ––– 14.15hTAULA 3«Espais i tecnologies de la memòria»Indaga la cultura material de la memòria.Revisa els imaginaris, les polítiques i lesgestions de l’espai públic i privat i la sevaincidència en els processos de record i oblit.Amb Mostafà Shaimi, Gemma Ferreón iDiana Al-Rahmoun16.00 ––– 17.15hTAULA RODONA«Memòria fronterera idissidència sexual»Espai de conversa entre activistes, artistes iinvestigadors/es per compartir genealogiesalternatives del que s’ha denominat queer,l’alliberament gai i les polítiques LGTB.Amb Diana Al-Rahmoun, Esther MayokoOrtega, Tjasa Kancler i Diego Falconi18.30 ––– 19.30hCONFERÈNCIA DE FATIMA EL-TAYEB«Una crisi de memòria: espai públic icontinuïtats colonials»Fatima El-Tayeb explora el paper de l’espaipúblic en la construcció de les identitatsnacionals i el patrimoni com a lloc de disputadecolonial19.30 ––– 20.00hACCIÓ SONORA I SESSIÓ DJ«La veritat és així d’estranya»A càrrec d’Ikram Bouloum

Comissariat per @CriticaldíasLes imatges de la retirada de l’escultura de AntonioLópez han sigut cedides per Metromuster

democràtica. Dissentir la història des de la memòria insubmisa és el gest de reinscriure una mirada radical que ressituï el lloc que han ocupat els grups subalterns i invisibilitzats en la història recent de la ciutat. Convida a amplifi-car les veus del poble romaní, la